"Tinc records llunyans de Berlín com a camp de batalla: en primer pla de la meva ment un camp de ruïnes, una capital devastada pel foc aeri d'una estratègia planificada per atacar la població civil, per desmoralitzar les societats."
"Com a principal objectiu de les forces aèries aliades, la capital de l'estat enemic havia de ser aniquilada. Després de Londres i abans de Tòquio, Berlín havia de ser transformada en un desert d'uns vuitanta milions de metres cúbics de runa, una TABULA RASA."
"Situada en una cruïlla de línies de ferrocarrils i de canals en la gran plana del nord d'Alemanya, el 1926 Berlín ja s'havia convertit en la plataforma aèria d'Europa. Una de les ciutats més extenses del món també va arribar a tenir els cels més oberts.
El 1939, la construcció de l'aeroport de Tempelhof va augmentar encara més la seva ambició aeronàutica, com si el mite futurista de la 'nació voladora' reunís Ari amb aeri - no sols 'la terra' amb 'la sang' sinó també amb 'l'aire', el camp de la dominació atmosfèrica."
"De fet, la victòria dels aliats occidentals no es va aconseguir el 1945, sinó el 1948, amb el Pont aeri de Berlín, que es va perllongar fins el 1949 - un esdeveniment aero-estratègic sense precedents en resposta al bloqueig terrestre de la capital alemanya per part de les forces soviètiques.
La divisió de l'Alemanya ocupada i l'erecció del Mur de Berlín el 1961 van ser per tant manifestacions d'un esdeveniment històric la importància del qual s'ha subestimat: l'arribada dels cels com un factor vital a la història de la nació durant el segle XX."
"Per tant, en el desert de la TABULA RASA, en els camps de ruïnes envoltades per forces hostils, Berlín, la capital restaurada d'una Alemanya reunificada, s'ha convertit en una obra, probablement la més gran del món, només igualada per Shanghai."
"Després de les bombes, els trets d'artilleria i els 'òrgans de Stalin', els cels no poden esperar més. Una vegada més, hi ha la necessitat de destruir, d'aniquilar no només el que és realment lleig, sinó qualsevol cosa que espatlli la perspectiva d'una globalització més gloriosa."
"D'acord amb aquestes façanes reconstituïdes, aquests monuments històrics 'recompostos' al centre de la Potsdamer Platz, l'absència de l'autenticitat arquitectònica que trobem en una altra banda posa de manifest la incertesa del moment present."
"La naturalesa no és un temple, sinó una obra, exigeixen els partidaris del materialisme històric de memòria sinistra ... Quan un veu l'estat en què han deixat aquesta 'obra', des del Bàltic fins al Mar d'Aral, un només pot esperar que aquesta extensa obra que és Berlín no repetirà els errors de l'urbanisme del segle passat."
PAUL VIRILIO 'Open Skies over Berlin' (2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada