13 d’octubre de 2011

ESCRIPTURA



a Boris Pahor

Ni la mort ni l'amor suporten testimonis.


Ets un home
travessat per un buit infinit
per una absència de límits demolidora.

Encara ets al fons.
No sents compassió.

La muntanya és aquí,
 
davant teu, 
muda i rígida.

T'envolta un silenci immòbil.


Desitges que el temps s'aturi,
 
que la vida no s'acabi mai més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada