"El que em va seduir, entre moltes coses, la primera vegada que vaig anar allà, és que hi havia grans sectors de la ciutat que estaven buits. Hi havia molts solars, on hi havia hagut edificis. El primer que em va recordar fou quan jo era un nen, al Bronx. Solíem jugar en solars semblants, és clar que també eren solars sense edificis. Però aquí, els edificis havien estat destruïts, esborrats. Així doncs, hi havia una correspondència entre els solars que jo vaig conèixer de nen i aquest lloc a Alemanya que tenia aquests solars buits. Això va ser en primer lloc. En segon lloc, el que més em va cridar l'atenció va ser que, tot i que els edificis havien estat destruïts i havien desaparegut, la seva aura m'arribava a través del terra. És a dir, en l'aspecte físic els edificis no hi eren, però un podia sentir les estructures que havien estat allí. Això era del que parlàvem abans. Hi havia hagut desaparicions però, no obstant això, l'atmosfera d'aquelles estructures sorgia del terra. Això en segon lloc. En tercer lloc, l'estranya sensació de veure-hi les pintures d'Edward Hopper. Les pintures de Hopper són bàsicament de Hoboken i llocs similars. Però, d'alguna manera, hi havia una condició a Berlín que em va evocar Hopper. Això va ser el que vaig tractar de fer, per cert, en les meves estructures que he construït ara a Berlín. Capturar algunes d'aquestes, entre d'altres coses, algunes d'aquestes coses."
JOHN HEJDUK en conversa amb David Shapiro (1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada