INVENTARI #2012

Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2012 per quedar-se.
Com cada any, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Allo Darlin' Europe

Antònia Font Vostè és aquí

Beach House Bloom
The Caretaker Patience (After Sebald)

Cat Power Sun 
Damon Albarn Dr Dee
Darren Hayman & The Long Parliament The Violence 
Dent May Do Things
Dominique A Vers les lueurs

Fenster Bones

Françoiz Breut La chirurgie des sentiments

Godspeed You! Black Emperor 'Allelujah! Don't Bend! Ascend!
Grizzly Bear Shields

Jens Lekman I Know What Love Isn't

Julia Holter Ekstasis 
Lescop Lescop
Lucas Santtana O deus que devasta mas também cura
Mansfield.TYA NYX

Mates Mates Vida animal

Melody's Echo Chamber Melody's Echo Chamber
Miquel Serra Miquel Serra (2009-2010)
Mishima L'amor feliç 
Sharon Van Etten Tramp
The Shins Port Of Morrow

The xx Coexist

PORCELLANA XINESA

Fragment de 'Porcellana xinesa', dins de 'Einbahnstraße', de Walter Benjamin:

"La força d'una carretera varia segons es recorri a peu o es sobrevoli en aeroplà. Així també, la força d'un text varia segons si és llegit o copiat. Qui vola, només veu com la carretera va lliscant pel paisatge i s’esfilagarsa davant els seus ulls seguint les mateixes lleis del terreny circumdant. Només qui recorre a peu una carretera adverteix el seu domini i descobreix com en aquest mateix terreny, que per l'aviador no és res més que una plana desplegada, la carretera, en cadascuna de les seves corbes, va ordenant el desplegament de llunyanies, miradors, clarianes i perspectives com la veu de comandament d'un oficial fa sortir als soldats de les seves files. De la mateixa manera, només el text copiat pot donar ordres a l'ànima de qui l'està treballant, mentre que el simple lector mai coneixerà els nous paisatges que, dins d'ell, va convocant el text, aquesta carretera que travessa la seva cada vegada més densa selva interior: perquè el lector obeeix al moviment del seu Jo en el lliure espai aeri de somni, mentre que el copista deixa que el text li doni ordres. D'aquí que el costum xinès de copiar llibres fóra garantia incomparable de cultura literària, i la còpia, una clau per penetrar en els enigmes de la Xina."

"JUSTICE DELIVERS ITS DEATH"

How do you measure its worth? Just by the pleasure it gives here on earth.

Fa poc més d'una dècada, Sufjan Stevens - per tal de superar l'aversió que sentia cap a les nadales tradicionals, en general, i el Nadal, en particular - va idear un projecte musical que, amb els anys, ha acabat convertint-se en tota una tradició. Cada mes de desembre, amb l'ajuda d'un "Readers Digest Christmas Songbook" i una bona dosi de sidra calenta, convida uns quants amics a casa seva per gravar un EP farcit de nadales pròpies i alienes.

Fa sis anys va decidir-se a agrupar els cinc primers en una caixa amb un títol tan genèric com "Songs For Christmas". Enguany, amb un títol més singular com "Silver & Gold", ha agrupat els cinc següents. Dues caixes que, en total, sumen cent nadales. Poca broma.

Aquest "Justice Delivers its Death" s'inspira en una nadala que, precisament, porta el títol de "Silver & Gold". Una cançó de nadal popularitzada per Burl Ives i composta per Johnny Marks, un nord-americà de religió jueva i també autor de "Rudolph the Red-Nosed Reindeer".

NOTES BERLINESES (XLIV)

"El que em va seduir, entre moltes coses, la primera vegada que vaig anar allà, és que hi havia grans sectors de la ciutat que estaven buits. Hi havia molts solars, on hi havia hagut edificis. El primer que em va recordar fou quan jo era un nen, al Bronx. Solíem jugar en solars semblants, és clar que també eren solars sense edificis. Però aquí, els edificis havien estat destruïts, esborrats. Així doncs, hi havia una correspondència entre els solars que jo vaig conèixer de nen i aquest lloc a Alemanya que tenia aquests solars buits. Això va ser en primer lloc. En segon lloc, el que més em va cridar l'atenció va ser que, tot i que els edificis havien estat destruïts i havien desaparegut, la seva aura m'arribava a través del terra. És a dir, en l'aspecte físic els edificis no hi eren, però un podia sentir les estructures que havien estat allí. Això era del que parlàvem abans. Hi havia hagut desaparicions però, no obstant això, l'atmosfera d'aquelles estructures sorgia del terra. Això en segon lloc. En tercer lloc, l'estranya sensació de veure-hi les pintures d'Edward Hopper. Les pintures de Hopper són bàsicament de Hoboken i llocs similars. Però, d'alguna manera, hi havia una condició a Berlín que em va evocar Hopper. Això va ser el que vaig tractar de fer, per cert, en les meves estructures que he construït ara a Berlín. Capturar algunes d'aquestes, entre d'altres coses, algunes d'aquestes coses."

 JOHN HEJDUK en conversa amb David Shapiro (1991)

REPRESÀLIA

Fragments de 'Vergeltung' de Gert Ledig:

"Van arribar en formació de combat. La primera onada. Núvols de llagostes amb intel·ligència humana, volant a quatre quilòmetres d'altura, bombarder amb bombarder. Les ales, gairebé fregant, refulgien al sol."
 
"Qui encara gemegava, va ser reduït al silenci. Qui cridava, ho feia en va. La tècnica aniquilava a la tècnica. Torçava pals, esbocinava maquinària, obria cràters, enderrocava murs: la vida era una simple despulla."
 
"Un edifici es va enfonsar. La façana de tres pisos es va enrotllar sobre si mateixa. Sis habitatges, amb els fogons de la cuina, les banyeres i els vàters, es van precipitar sobre el soterrani. El pati es va convertir en un runam. La cendra i el fum van ascendir cap al cel. les detonacions de la bomba següent van remoure les ruïnes. Al llarg de cinquanta metres de carrer l'ona expansiva va escombrar tot el que era a l'aire, va recargolar una bigueta de ferro convertint-la en una espiral i va destrossar una volta. La calor va inflamar tot el combustible com si fos cel·luloide.
 
Linòleum, portes d'habitacions i pa en una caixa de llauna. La tapa d'una claveguera es va trencar com si fos de porcellana. L'ona expansiva d'una bomba el va projectar tot cap amunt. En presenciar-ho des de lluny, l'alferes li va semblar l'erupció d'un volcà."
 
"Les pedres van sortir disparades cap al cel com coets. Les creus de fusta del cementiri ja havien cremat. A la sala d'espera de l'estació, reduïda a runa, nens ensangonats s'arrossegaven per les escales de pedra. Les bombes van arrencar a Crist de la creu en una església i la pell tova del cap dels lactants al soterrani de la Maternitat, van separar les mans unides d'una dona en un altre lloc i, en el recinte a l'aire lliure del zoològic, als micos dels arbres on s'havien refugiat." 

"El progrés va aniquilar el passat i el futur." 

EL MONUMENT A LA REVOLUCIÓ

Ich war, Ich bin, Ich werde sein.

El 1924 Mies rep l’encàrrec d’Eduard Fuchs – historiador de l’art, col·leccionista i, llavors, dirigent del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) – per projectar, al cementiri berlinès de Friedrichsfelde, un monument a la memòria de Karl Liebknecht, Rosa Luxemburg i als màrtirs de la Revolució de novembre i de l’aixecament espartaquista, molts d'ells enterrats en aquell mateix cementiri.

El 13 de juny de 1926, coincidint amb el setè aniversari del funeral de Rosa Luxemburg, s'inaugura el Monument a la Revolució. L'acte és presidit per un dels fundadors del KPD, així com ex-dirigent i supervivent espartaquista, Wilhelm Pieck.  El monument, malauradament, té una curta existència i és destruït el 1935 pels nazis. Anys més tard, el mateix Pieck, esdevindrà el primer cap d'estat de la República Democràtica d'Alemanya, càrrec que ocuparà fins la seva mort.

El 13 de gener de 1946, Wilhelm Pieck, en aquell moment primer secretari de Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), reapareix, davant d’una burda rèplica provisional de l’original, presidint un acte de memòria als socialistes caiguts, acompanyat, entre d’altres, de Walter Ulbricht, el seu successor en tot. El fet, però, és que aquell monument mai s'arribarà a reconstruir. Segurament perquè el Realisme socialista, doctrina única i unívoca de l’època, troba molt poc revolucionari reconstruir l’obra d’un arquitecte tan cosmopolita* com Mies.

[*] Terme que s'utilitza, des del Realisme socialista, per desqualificar les obres d'arquitectura del mal anomenat International Style.