27 de setembre del 2008

AUTÒPSIA DEL NOU MIL·LENNI


Exposició J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenniFins el proper 2 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o CCCB.

Fragments del 'Credo' de J.G. Ballard:

"Crec en el poder de la imaginació per refer el món, per alliberar la veritat que duem dins, per frenar la nit, per transcendir la mort, per embruixar les autopistes, per congraciar-nos amb els ocells, per aconseguir les confidències dels bojos."

"Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporada."

"Crec en res."

"Crec en Max Ernst, Delvaux, Dalí, Ticià, Goya, Leonardo, Vermeer, Chirico, Magritte, Redon, Dürer, Tanguy, el Facteur Cheval, les Torres de Watts, Böcklin, Francis Bacon i tots els artistes invisibles tancats en les institucions psiquiàtriques del planeta."

"Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present."

"Crec en el trastorn dels sentits: en Rimbaud, William Burroughs, Huysmans, Genet, Céline, Swift, Defoe, Carroll, Coleridge, Kafka."

"Crec en els projectistes de les Piràmides, de l'Empire State Building, del Führerbunker de Berlín, de les pistes d'aterratge de Wake Island."

"Crec en els propers cinc minuts."


"Crec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocells."

"Crec en la mort de les emocions i en el triomf de la imaginació."

"Crec en el dolor."

"Crec en la desesperació."

"Crec en tots els nens."


"Crec en els mapes, els diagrames, els codis, les partides d'escacs, els trencaclosques, els horaris de vols, els rètols indicadors del aeroports."

"Crec en totes les mitologies, els records, les mentides, les fantasies, les evasives."

"Crec en el misteri i la malenconia d'una mà, en la bondat dels arbres, en la saviesa de la llum."

3 comentaris:

  1. Doncs jo crec que les emocions no moriran mai -espero que no-, al capdevall és allò que ens fa més imperfectes, més humans... i em sembla que en el fons tu també ho creus; sinó, com és que parles de la desesperació, del dolor, dels nens i tantes altres com ho fas aquí?

    ResponElimina
  2. Són paraules de J.G. Ballard. No són pas meves. M'agrada el fet que hi ha un punt de contradicció entre elles. Fet que em fan pensar que en Ballard fins i tot hi ha un punt d'esperança.

    ResponElimina
  3. Genial! M´encanta.
    "Crec en els propers cinc minuts"
    Saluts, gràcies per compartir.

    ResponElimina