28 d’octubre del 2008

ANNA BLUME



A Anna Blume
[*]

O tu, estimada dels meus vint-i-set sentits, jo
t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi.
- Nosaltres?
Això (de passada) no ve a tomb.
Qui ets tu, innombrable dona? Tu ets
- ets tu? - La gent diu, tu eres - deixa'ls
dir, ells, drets com el campanar, no saben res de res.
Tu portes el barret als teus peus i camines
amb les mans, amb les mans camines tu.
Ei, els teus vestits rojos es tallen en plecs blancs.
Estimo la roja Anna Blume, t'estimo roja! - Tu
del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi. - Nosaltres?
Això (de passada) pertany a la freda ardor.
Roja flor, roja Anna Blume, com diu la gent?
Endevinalla:
1. L'Anna Blume té un ocell.
2. L'Anna Blume és roja.
3. De quin color té l'ocell?
Blau és el color dels teus cabells grocs.
Roig és el color del teu ocell verd.
Tu dona senzilla amb el vestit de cada dia, tu estimes
la bèstia verda, jo t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo
a tu, tu a mi - nosaltres?
Això (de passada) pertany a la capsa incandescent.
Anna Blume! Anna, a-n-n-a, jo destil·lo el teu
nom. El teu nom regalima com greix de bou fos.
Ho saps tu, Anna, ja ho saps tu?
També el pots llegir a l'inrevés, i tu, tu
la més magnífica de totes, tan del dret com del revés tu ets: "a-n-n-a."
Greix de bou destil.lat m'acaricia l'espatlla.
Anna Blume, tu bèstia regalimosa, jo t'estimo!

[*] 'Blume' vol dir flor, en alemany.

Poema extret del llibre "Anna Blume: Dichtungen" de Kurt Schwitters, publicat a Hannover l'any 1919.

24 d’octubre del 2008

CHOTT EL-DJERID


"Chott El-Djerid és el nom d'un vast llac salat i sec al Desert del Sàhara tunisià, on els miratges es formen més probablement al sol de migdia. Aquí la intensa calor del desert manipula, doblega, i distorsiona els raigs de llum en tal mesura que de fet veus coses que no hi són. Els arbres i les dunes floten sobre terra, els contorns de les muntanyes i dels edificis s'arrissen i vibren, colors i formes es barregen en una dansa que resplendeix. Els miratges desèrtics es contraposen amb imatges de les desolades praderies hivernals d'Illinois i de Saskatchewan, al Canadà, enregistrades durant una tempesta de neu. Les condicions climàtiques contràries provoquen una aura similar d'incertesa, desorientació i desconeixement.

A través de teleobjectius especials adaptats per a vídeo, la càmera afronta la barrera final dels límits de la imatge, el punt on la interrupció de condicions normals, o la manca d'informació visual, fa que revaluem les percepcions de la realitat i ens adonem que estem mirant alguna cosa fora del corrent - una transformació d'alguna cosa física en psicològica. Si un creu que les al·lucinacions són la manifestació d'un tipus de desequilibri químic o biològic al cervell, llavors els miratges i les distorsions de la calor del desert es poden considerar al·lucinacions del paisatge. És com estar físicament dins del somni d'algú altre."

BILL VIOLA 'Chott El-Djerid (A Portrait in Light and Heat)' [1979]

20 d’octubre del 2008

NOTES BERLINESES (VII)




"El carrer no serà sinó un seguit de façanes cegues - finestres semblants a ulls sense pensament - que alternaran amb tanques tacades de cartells esquinçats i graffitis nostàlgics."

GEORGES PEREC 'La Vie mode d'emploi. Romans' (1978)

19 d’octubre del 2008

ESCORXADOR-5



Fragments de 'Slaughterhouse-Five, or the children's crusade: a duty-dance with death' de Kurt Vonnegut:

"Vaig tornar a Dresden
amb pasta de la Guggenheim (que Déu la recompensi) el 1967. S'assemblava molt a Dayton, Ohio, amb més espais oberts que Dayton. Hi deuen haver tones de farina d'ossos sota terra."

"Quan vaig tornar de la Segona
Guerra Mundial, fa vint-i-tres anys, pensava que em seria fàcil escriure sobre la destrucció de Dresden, perquè creia que només havia d'explicar el que havia vist."

"Però aleshores no em venien a la idea gaires paraules sobre Dresden
, almenys no donaven prou per a fer un llibre. I tampoc me'n vénen gaires ara."

"Penso que la part de la meva memòria de Dresden
ha estat inútil i, tanmateix, ha estat una temptació escriure sobre Dresden."

15 d’octubre del 2008

VOLUBILIS



a Albert Camus


l'experiència

_____________d'un viatge
l'encegament

_____________d'un paisatge
on
les ruïnes
_____________ens revelen
________________________múltiples
imatges
d'una
cultura
_____________i d'una arquitectura
que semblen
_____________formar part
________________________integrant
de la natura
_____________i de l'escriptura

10 d’octubre del 2008

EL MATEIX MAR



Fragment de 'El mateix mar' d'Amos Oz:

OLIVES

Perquè de vegades el gust d'aquestes olives fortes macerades
__lentament amb alls, oli
sal, llimona, bitxos i unes fulles de llorer,
et transporta a un temps llunyà: les esquerdes de la pedra, un
__ramat, ombres i el so d'una flauta,
el ressò d'un respir d'èpoques antigues en un ordre. El fred
__d'una cova, una cabana amagada en una vinya,
un porxo en un melonar, una llesca de pa d'ordi i aigua de
__pou. Ets d'allà. T'has perdut.
Això és l'exili. T'arribarà la mort, una mà coneguda es
__recolzarà a la teva espatlla,
vine, és hora de tornar a casa.