28 d’octubre de 2008

ANNA BLUME



A Anna Blume
[*]

O tu, estimada dels meus vint-i-set sentits, jo
t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi.
- Nosaltres?
Això (de passada) no ve a tomb.
Qui ets tu, innombrable dona? Tu ets
- ets tu? - La gent diu, tu eres - deixa'ls
dir, ells, drets com el campanar, no saben res de res.
Tu portes el barret als teus peus i camines
amb les mans, amb les mans camines tu.
Ei, els teus vestits rojos es tallen en plecs blancs.
Estimo la roja Anna Blume, t'estimo roja! - Tu
del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi. - Nosaltres?
Això (de passada) pertany a la freda ardor.
Roja flor, roja Anna Blume, com diu la gent?
Endevinalla:
1. L'Anna Blume té un ocell.
2. L'Anna Blume és roja.
3. De quin color té l'ocell?
Blau és el color dels teus cabells grocs.
Roig és el color del teu ocell verd.
Tu dona senzilla amb el vestit de cada dia, tu estimes
la bèstia verda, jo t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo
a tu, tu a mi - nosaltres?
Això (de passada) pertany a la capsa incandescent.
Anna Blume! Anna, a-n-n-a, jo destil·lo el teu
nom. El teu nom regalima com greix de bou fos.
Ho saps tu, Anna, ja ho saps tu?
També el pots llegir a l'inrevés, i tu, tu
la més magnífica de totes, tan del dret com del revés tu ets: "a-n-n-a."
Greix de bou destil.lat m'acaricia l'espatlla.
Anna Blume, tu bèstia regalimosa, jo t'estimo!

[*] 'Blume' vol dir flor, en alemany.

Poema extret del llibre "Anna Blume: Dichtungen" de Kurt Schwitters, publicat a Hannover l'any 1919.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada