A mi Auster m'agradava molt. Però des de Tombuctú que m'ha deixat de sorprendre. Però tot i això encara, de tant en tant, escriu alguna cosa memorable com "La nit de l'oracle" o "Viatges per l'scriptorium". Tot i que res comparable a "El palau de la Lluna", "Leviathan" o "La trilogia de Nova York". Amb tot el millor Auster és el del seus poemes i el de "La invenció de la solitud".
Ah... i de res per la recomanació! També m'apunto el Bolaño... que fa temps vull llegir però mai li trobo el moment. Potser gràcies a tu m'hi animo definitivament... ja t'ho explicaré!
Amb Bolaño comença per Los detectives salvajes... M'atreviria a dir que les dos novel·les que més he gaudit els últims deu anys han sigut Los detectives salvajes y Juegos de la edad tardía, de Luis Landero.
I dis-me el que vullgues però a mi, del poc que li he llegit a Auster el que més me va agradar, no me preguntes per què, va ser La música del azar...
Ei... gràcies! M'apunto "Los detectives salvajes" i l'altre, doncs.
"La música de l'atzar" també és una de les que em van agradaer. Així com "El país de les últimes coses". Però, potser pel moment de la meva vida en què la vaig llegir, "La invenció de la solitud" em va atrapar molt.
De quina mida era la foto? Perquè tenir-la en "pòster" seria increïble.
Les vaig trobar fa poc buscant coses de l'Adam Green en el meu portàtil antic. No vaig trobar el què buscava. Però em vaig topar amb una carpeta on hi ha un munt de fotos curioses com aquestes dues.
Tens tota la raó quan dius que l'Auster de les "Desaparicions" i de "La invenció de la solitud" és un altre Auster. Sempre ens quedarà el consol de rellegir-lo, no?
Rem Koolhaas
Paul Auster
A mi Auster no me sembla per a res un geni... No sé què li tinc que no m'agrada...
ResponEliminaGràcies per la recomanació d'Una mujer en Berlín, l'apunte a la llista!
A mi Auster m'agradava molt. Però des de Tombuctú que m'ha deixat de sorprendre. Però tot i això encara, de tant en tant, escriu alguna cosa memorable com "La nit de l'oracle" o "Viatges per l'scriptorium". Tot i que res comparable a "El palau de la Lluna", "Leviathan" o "La trilogia de Nova York". Amb tot el millor Auster és el del seus poemes i el de "La invenció de la solitud".
ResponEliminaAh... i de res per la recomanació! També m'apunto el Bolaño... que fa temps vull llegir però mai li trobo el moment. Potser gràcies a tu m'hi animo definitivament... ja t'ho explicaré!
Amb Bolaño comença per Los detectives salvajes... M'atreviria a dir que les dos novel·les que més he gaudit els últims deu anys han sigut Los detectives salvajes y Juegos de la edad tardía, de Luis Landero.
ResponEliminaI dis-me el que vullgues però a mi, del poc que li he llegit a Auster el que més me va agradar, no me preguntes per què, va ser La música del azar...
Ei... gràcies! M'apunto "Los detectives salvajes" i l'altre, doncs.
ResponElimina"La música de l'atzar" també és una de les que em van agradaer. Així com "El país de les últimes coses". Però, potser pel moment de la meva vida en què la vaig llegir, "La invenció de la solitud" em va atrapar molt.
Joan, estic d'acord amb tu. La invenció de la solitud i Desaparicions són els millors llibres d'Auster. Són un altre Auster, de fet.
ResponEliminaAquesta foto la tenia fa segles penjada a l'habitació. És mítica.
De quina mida era la foto? Perquè tenir-la en "pòster" seria increïble.
ResponEliminaLes vaig trobar fa poc buscant coses de l'Adam Green en el meu portàtil antic. No vaig trobar el què buscava. Però em vaig topar amb una carpeta on hi ha un munt de fotos curioses com aquestes dues.
Tens tota la raó quan dius que l'Auster de les "Desaparicions" i de "La invenció de la solitud" és un altre Auster. Sempre ens quedarà el consol de rellegir-lo, no?