LA IMATGE DIALÈCTICA

La imatge dialèctica ha de ser definida com la mémoire involontaire d'una humanitat redimida.
WALTER BENJAMIN 

Per a Benjamin, la metròpoli és el lloc del mite dialèctic, dels seus impulsos i ambigüitats contradictòries. La ciutat és l'escenari per a la més alta forma i extinció eventual del mite. Un no ha de desplegar el mite, simplement, l'ha de desenredar. El mite ha de ser dissolt en la història de dues maneres: durant l'exploració de la vida després de la mort de l'objecte i a través de la noció de la imatge dialèctica.

La imatge dialèctica s'inspira en la mémoire involontaire de Proust. És un moment espontani i inesperat en el present que porta el reconeixement fugaç d'una ocurrència o d'una sensació en el passat.

La imatge dialèctica és el reconeixement mutu i la il·luminació momentània de passat i present. És el punt d'intersecció de l'ara i aquí i del llavors i allí. Un moment en què tot allò oblidat és recordat. L'instant precís de la desaparició, quan la il·lusió s'esvaeix i la veritat es torna evident.

La imatge dialèctica procura captar el moment històric, el rostre canviant de la metròpoli, congelat en un marc contextual. Com una pausa en el flux de l'experiència.