21 de gener de 2009

PENSAMENTS HERMÈTICS (VIII)



Perquè tornen els grans relats: visca la modernitat!

3 comentaris:

  1. La patti mola faci el que faci. Fa poc vaig llegir que era fan de la edie sedgwick als seixanta i que llegia la vogue quan era teen i em va semblar TAN poc punk..jaja.

    joan, no entenc mai l'essència del teu blog. els youtubes molt bé eh, per això.

    ResponElimina
  2. curiosament, vaig descobrir la patti gràcies al "because the night". sóc més velvetià i sonic youthià. de debò que llegia vogue? que bo! m'agrada perquè me la fa més humana.

    diria que ni jo entenc l'essència del meu blog. però crec que és molt com les meves llibretes: plenes d'apunts i d'idees per a projectes de tot tipus.

    per exemple, les "notes berlineses" són fragments de lectures que estic utilitzant en la redacció de la meva tesi doctoral que porta el títol provisional de "Berlín (1945-1989): crònica d'una heterotopia urbana".

    ResponElimina
  3. Per aquells a qui hagi desconcertat amb aquest post dir que es tracta d'una reivindicació de la modernitat, segons Habermas.

    Segons el postmodern Lyotard, el recurs als grans relats havia quedat exclòs i que no es podia recórrer ni a la dialèctica del pensament ni a l'emancipació de la humanitat.

    Doncs el discurs d'Obama afirma allò que molts sospitàvem: la modernitat no ha mort mai i que la postmodernitat no és res més que un arcaisme nostàlgic, que no pas romàntic.

    ResponElimina