"THE WRITING ON THE WALL"

Come from nowhere
in the night
of the one who does not come.

Or the whiteness of a word,
scratched
into the wall.

PAUL AUSTER 'Wall Writing'

The writing on the wall és un modisme, d'origen bíblic, auguri de fatalitat o d'infortuni. The writing on the wall també és el nom d'un projecte que l'artista visual Shimon Attie va realitzar, entre 1991 i 1993, al Scheunenviertel de Berlín.


El Scheunenviertel és el barri on, durant el primer terç del segle XX, anaven a parar tots els jueus que fugien dels progroms de l'Est d'Europa. Des de la caiguda del mur ha experimentat una ràpida gentrificació. Fet que l'ha convertit en un lloc gairebé irrecognoscible. Tota evidència física o vestigi del passat, tant de la identitat jueva com de la memòria col·lectiva de la postguerra, ha anat desapareixent progressivament.


Així doncs, amb les projeccions de porcions de fotografies, dels anys 20 i 30 del segle passat, sobre les mateixes façanes, o per omissió en els seus vestigis actuals, Shimon Attie ens revela la vida quotidiana dels jueus desapareguts del Scheunenviertel. D'aquesta manera, fragments del passat són introduïts en el camp visual del present. Part de la vida d'aquella comunitat és visualment simulada i momentàniament rememorada.

Tot utilitzant les imatges com a significants se'ns mostra una capa de l'oblit de la història. Reflectint la relació entre lloc, memòria i identitat. Donant forma visual a les memòries personals i col·lectives en espais públics. Memòries que tot i no ser visibles són encara latents en l'arquitectura del lloc. Corroborant que els límits entre passat, present i futur potser són més porosos del què hom pot pensar.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XVII)

En Pep és el nostre Obama: "persistirem."

PETITA FAULA

"Ah", va dir el ratolí, "el món es fa cada dia més estret. De primer era tan ample que vaig tenir por, i vaig continuar corrent i vaig ser feliç quan per fi vaig veure en la llunyania murs a dreta i esquerra, però aquests murs allargats s'acosten tan depressa l'un a l'altre que jo ja sóc a la darrera cambra, on hi ha el racó amb la trampa cap a la qual corro". "Només has de canviar de direcció", va dir el gat, i se'l va cruspir.

FRANZ KAFKA 'Petita faula'

GAL·LICISME

No sóc pas un modern.


Tampoc sóc un postmodern.


Tan sols sóc un nòmada més.


D'aquesta surmodernité.

L'HOME MANUSCRIT

Fragments de 'L'home manuscrit' de Manuel Baixauli:

"He viscut sempre perdut dins d'una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi."

"Sempre he triat el camí escabrós, la vorera on casca el sol, els dies de vent i de pluja. No ho he fet sempre convençut. Millor: no ho he fet mai convençut. M'assetgen els dubtes, m'ho he de rumiar. M'assetgen els dubtes com les mosques a l'estiu."

"El confort és la mort. L'abisme, com un espill, com la ganyota d'un cadàver, diu veritats a la cara. Però la intensitat és fugaç."

"Sóc autor d'un sol llibre, que no estarà acabat fins que no muira. Les meues obres completes: el Dietari, que refaig i actualitze cada dia, que no publicaré a trossos, que no esquarteraré. El Dietari: un llibre i molts alhora, on cada anècdota, cada personatge, cada descripció, cada pensament o somni o malson participa en l'equilibri del conjunt. El meu reflex en l'espill, la meua ombra sobre paper, l'eco de la meva veu. El meu Llibre dels llibres."

FILM

Film és la primera i única incursió de Samuel Beckett en el món del cinema.

Film també és el que queda d'un encàrrec de Barney Rosset a Samuel Beckett de 1962. El guió el va escriure un any més tard.
Film, en un principi, havia de formar part d'una trilogia fílmica composta per dos altres curtmetratges, amb guions d'Harold Pinter i d'Eugène Ionesco. Tots tres coincidiren en utilitzar una obsessió com a argument. Per a Pinter fou la caixa, per a Ionesco l'ou i per a Beckett l'ull.

Film va ser dirigit per Alan Schneider i protagonitzat pel mític Buster Keaton. Es va rodar, sota l'atenta mirada del mateix Beckett, a la ciutat de Nova York durant el juliol de 1964, en el què també seria el seu primer i únic viatge als Estats Units.The Eye era el seu títol original.

It's about a man trying to escape from perception of all kinds – from all perceivers, even divine perceivers. There is a picture [on the wall] which he pulls down. But he can't escape from self-perception. It is an idea from Bishop Berkeley, the Irish philosopher and idealist: "To be is to be perceived" – "Esse est percipi." The man who desires to cease to be must cease to be perceived. If being is being perceived, to cease being is to cease to be perceived.

Film és l'obra d'un fracàs.

NOTES BERLINESES (XV)

"Vull tornar a mirar la ciutat on visc tal com ho vaig fer la primera vegada o trobar la manera de tornar a fer-ho."

"He de crear una ciència descriptiva d'aquest territori, ocupar-me del passat i del futur d'aquesta ciutat, d'aquesta ciutat que sempre està de camí, que sempre està en el trànsit de convertir-se en alguna cosa diferent."

"Però ara arribem a la Potsdamer Platz. D'ella abans que res cal dir que no és una plaça, sinó allò que a París anomenen carrefour, una cruïlla de camins, una cruïlla de carrers; no tenim una paraula adequada per a això. Aquí hi va haver una porta de la ciutat, Berlín arribava a la seva fi i a partir d'aquest punt les carreteres es ramificaven."

"Val la pena encara parlar de l'actual i de l'antiga Alexanderplatz? És possible que ja hagi desaparegut abans que aquestes línies s'imprimeixin. Els tramvies, els autobusos i les masses de gent ja ronden per les rases d'àmplies zones d'obres i profunds esvorancs."

"Allà on el vell desapareix i el nou sorgeix, a les ruïnes creix un món transitori d'atzar, d'inquietud i de misèria."

"I en l'actual Friedrichstraße hi ha pocs fantasmes d'aquest passat. La seva vida nocturna ja fa molt temps que és superada per la del bulevard de l'Oest."

"Fins ara Berlín no ha estat prou estimada."

"La ciutat tremola davant l'avanç del futur."

FRANZ HESSEL 'Spazieren in Berlin (1929)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XVI)

Treballes en somnis que sempre sovint esdevenen malsons.