Fragments de 'L'home manuscrit' de Manuel Baixauli:
"He viscut sempre perdut dins d'una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi."
"Sempre he triat el camí escabrós, la vorera on casca el sol, els dies de vent i de pluja. No ho he fet sempre convençut. Millor: no ho he fet mai convençut. M'assetgen els dubtes, m'ho he de rumiar. M'assetgen els dubtes com les mosques a l'estiu."
"El confort és la mort. L'abisme, com un espill, com la ganyota d'un cadàver, diu veritats a la cara. Però la intensitat és fugaç."
"Sóc autor d'un sol llibre, que no estarà acabat fins que no muira. Les meues obres completes: el Dietari, que refaig i actualitze cada dia, que no publicaré a trossos, que no esquarteraré. El Dietari: un llibre i molts alhora, on cada anècdota, cada personatge, cada descripció, cada pensament o somni o malson participa en l'equilibri del conjunt. El meu reflex en l'espill, la meua ombra sobre paper, l'eco de la meva veu. El meu Llibre dels llibres."
La veritat és que L´home manuscrit és un llibre que porta cua, i no és estrany com ho demostra el contingut dels fragments que has triat. Molts més en trobaríem.
ResponEliminaImma
Doncs si, Imma. La veritat és que en tinc molt més de subratllats. Però qui en vulgui més que lleigexi aquest llibre tan extraordinari.
ResponEliminapedasssssso de llibre, extraordinari com dius!
ResponElimina