"Em semblava que l'arquitectura moderna, tal com es mostrava davant dels meus ulls, era un conjunt de vagues nocions dominades per una sociologia de segona mà, per una il·lusió política, per un lleig esteticisme. La il·lusió del Moviment Modern, tranquil·la i moderada, s'havia trencat a trossos sota la violenta i definitiva explosió de les bombes: no desitjava la tornada del que ja era una mena de civilització perduda, però mirava sovint una tràgica fotografia de la postguerra berlinesa en la qual la porta de Brandenburg s'aixecava sobre un paisatge de ruïnes. Potser aquesta era la veritable imatge de la victòria de les avantguardes."
