28 de febrer de 2010

NOTES BERLINESES (XXVII)



"Em semblava que l'arquitectura moderna, tal com es mostrava davant dels meus ulls, era un conjunt de vagues nocions dominades per una sociologia de segona mà, per una il·lusió política, per un lleig esteticisme. La il·lusió del Moviment Modern, tranquil·la i moderada, s'havia trencat a trossos sota la violenta i definitiva explosió de les bombes: no desitjava la tornada del que ja era una mena de civilització perduda, però mirava sovint una tràgica fotografia de la postguerra berlinesa en la qual la porta de Brandenburg s'aixecava sobre un paisatge de ruïnes. Potser aquesta era la veritable imatge de la victòria de les avantguardes."

"Només entre les ruïnes hi havia la victòria i la derrota de les avantguardes. Un paisatge surrealista tangible, l'amuntegament de runes. Havia estat un autèntic acte de destrucció. No havia afectat a l'arquitectura, sinó a la ciutat de l'home, i el que quedava ja no pertanyia, certament, a l'arquitectura, però era un símbol, un senyal, un record sovint molest."

ALDO ROSSI 'A Scientific Autobiography' (1984)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada