23 de febrer de 2010

PÍRAM I TISBE


L'any 1977 O.M. Ungers, en col·laboració amb Hans Kollhoff, projecta una casa-estudi al Hoher Steinweg de Spandau, llavors al Berlín Oest. Un projecte que, a través de l'ús de diverses imatges i referències conceptuals, es converteix en una mena d'exercici sobre l'arquitectura com a tema.


Dues cases perfectament cúbiques i de la mateixa mida estan separades per un mur. Una casa està en un costat del mur. L'altra casa està a l’altra banda. Una casa té un peu gran i unes espatlles estretes, una base de pedra i un cap de vidre. L'altra casa té uns peus curts i unes espatlles amples, una base de vidre i un cap de pedra. L'una és la imatge inversa, o el mirall, de l'altra. Les dues cases s'uneixen, l'una amb l'altra, a través d'una petita obertura en el mur que les separa. Mentre l'una és per habitar, i per tant té una funció residencial, l'altra serveix per treballar.


El mur que separa les dues cases s'erigeix sobre unes restes de la muralla medieval que envoltava la vila de Spandau. Però la imatge del mur que divideix totes dues cases també al·ludeix a la situació del Berlín dividit com un momentum memoriam. Un recordatori del fet que tant les persones com les cases van ser separades per un mur polític: el Mur de Berlín.


Finalment, també evoquen la història de Píram i Tisbe. Aquells dos joves babilonis que, vivint l'un al costat de l'altre, es van enamorar profundament, tot i l'oposició dels seus respectius pares, i es van jurar amor etern a través d'una petita esquerda en el mur que els separava. Com escriu Ovidi al llibre quatre de 'Les metamorfosis', quan Tisbe es posava a una banda i Píram en l'altra sovint es deien: "Oh mur gelós, per què t'oposes als amants?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada