26 de febrer de 2010

UN, DOS, TRES...



En un mar de superondes, una nena rossa d'uns tres anys, amb els teus ulls i la teva mirada, et mira de fit a fit.T'ensenya a comptar amb els dits de les mans.

Un, dos, tres... fins a deu.
Llavors et diu: "la mare t'espera."

Alces la vista i et trobes amb el somriure de C.

T'hi apropes.

T'horitzontalitzes al seu costat.

Ella recolza el seu cap sobre el teu pit.

Sospireu.

Però de cop i volta et mira i exclama: "J!"

Preguntes: "Què?"

Et contesta: "Res... res..."

A la que fa quatre et desvetlles.

I encara avui no entens res... res...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada