Una de les conseqüències del meu tedi estiuenc és aquella rutina que consisteix en anar re-llegint totes les aventures d'Astèrix el gal. Així doncs, va ser tot re-llegint "La Gran Rasa" que vaig tenir una mena de fenomen delirant. Aquell que Dalí va definir com a 'mètode paranoico-crític'. Un mètode espontani d'atènyer el coneixement basat en l'objectivació crítica i sistemàtica d'associacions i interpretacions delirants. O sigui, un mètode basat en la capacitat de transformar aquelles imatges que ens subministra la percepció. Un mètode de coneixement incisiu i penetrant que apunta cap a la profunditat de les idees latents. Només d’aquesta manera l'objecte contemplat, la Gran Rasa, es podia convertir en un altre objecte: el Mur de Berlín.
El mateix Albert Uderzo, que va escriure el guió d'aquesta nova aventura després de la mort de René Goscinny, sempre s'ha sorprès que mai ningú li preguntés, en el moment de la seva publicació, si aquella rasa, de fet, era una al·legoria al Mur. Alguns hi van veure altres possibles al·legories: el conflicte entre valons i flamencs a Bèlgica, la França ocupada, etc. Però, el paral·lelisme entre aquest llogarret gal, dividit per una gran rasa, i la ciutat de Berlín, dividida pel Mur, és més que obvi. Només cal recordar la història.
Una gran rasa divideix, en dues parts, un llogarret gal, molt semblant al d'Astèrix. Cada part té el seu propi cap. S'estomaquen, de tant en tant, i prou. Però un bon dia el conseller d'un dels dos caps, amb la promesa de la mà de la seva filla Fanzina, busca una aliança secreta amb l'exèrcit romà (Exèrcit roig) per sotmetre, definitivament, l'altra meitat del poble. És en aquest moment, quan la situació empitjora (Bloqueig de Berlín), que Còmix, el fill de l'altre cap i promès en secret amb Fanzina (Píram i Tisbe), va a buscar l'ajuda d'Astèrix, Obèlix, Panoràmix i Ideàfix (Pont aeri de Berlín) per resoldre el conflicte.
A més a més, en diversos moments d'aquesta bande dessiné, podem trobar frases que ens evidencien aquest paral·lelisme. Per exemple al principi de l'aventura, quan Còmix diu al seu pare que 'aquesta rasa és la vergonya del nostre poble' i afegeix que 'les generacions futures que ens jutjaran tindran una opinió ben pobre dels seus avantpassats'. O també al final, quan el cap Copdegarròtix afirma que 'aquesta història de la gran rasa sembla veritablement inversemblant' i el druida Panoràmix li contesta que 'és en efecte tan absurda, que les generacions futures es no voldran creure mai!'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada