4 d’abril de 2009

"AL DI LÀ DELLE NUVOLE"


Segons El Lissitzky, un Proun és un projecte d'afirmació del nou. És l'espai intermig on pintura i arquitectura, suprematisme i constructivisme, es troben. És la creació de la forma i el control de l'espai. És allà on s'equilibren les tensions entre les forces individuals. On la buidor, el caos, l'artificial esdevé ordre, certesa i forma plàstica.

El poder del Proun és crear intencions. Comença en una superfície plana, convertint-se en un model d'espai tri-dimensional, i passa a construir tots els objectes de la vida quotidiana. El Proun va més enllà de la pintura i de la màquina. L'objectiu no és representar sinó crear alguna cosa independent de tot factor condicionant.


El Lissitzky 'Wolkenbügel' (1925)

Els Wolkenbügel, o núvols d'acer, són l'antítesi dels gratacels. Són unes construccions, en forma de mènsula, que posen èmfasi en l'horitzontalitat. Perquè la forma més natural de moure's és l'horitzontal i no pas la vertical. Perquè els humans no podem volar.

Així doncs, aquestes construccions horitzontals s'aguanten per tres torres d'ascensors de cinc pisos que connecten l'edifici amb el metro i el carrer. Són com una fita per orientar-se en el vast espai urbà. Com unes portes que confereixen una nova dimensió a la metròpoli moderna.

Hans Hollein 'Überbauung Wien' (1960)

Per Hans Hollein, l'arquitectura és un mitjà de comunicació. Els arquitectes han de deixar de pensar només en construccions. Perquè l'arquitectura ens afecta. La manera en què prenem possessió d'un objecte, com s'utilitza, esdevé rellevant.
 

Els arquitectes han d'aprendre del desenvolupament de l'enginyeria militar. En el sentit que aquesta no ha quedat pas ancorada en les fortificacions sinó que ha deixat enrere la seva connexió amb la construcció per aprofitar-se de les noves possibilitats tècniques. Alliberada de les limitacions tecnològiques del passat, l'arquitectura podria treballar més intensament amb les qualitats espacials i amb les qualitats psicològiques. Els espais tindrien més propietats hàptiques, òptiques i acústiques.


Hans Hollein 'Superstructure over Manhattan' (1962)

Un edifici no ha de mostrar el seu propòsit. No és una expressió d'estructura. Tampoc ho és de construcció. No és recinte ni refugi. Un edifici és ell mateix. L'arquitectura no té cap propòsit. El què construïm ja trobarà la seva utilitat. Una arquitectura no determinada per la tècnica sinó que utilitza la tècnica. Pura i absoluta arquitectura.

A través de la paròdia i la ironia,
la postura crítica esdevé projecte. Un projecte que és tan concepte com proposta i alhora protesta contra el funcionalisme i l'utilitarisme estrictes. No és pas doncs una qüestió entre art i arquitectura. Perquè tot és arquitectura.


Don't get me wrong, I'm not a philosopher. On the contrary, I'm someone profoundly attached to images. I only discovered reality when I began photographing it — photographing and enlarging the surface of things that were around me. I tried to discover what was behind them. I've done nothing else in my career.

Michelangelo Antonioni & Wim Wenders 'Al di là delle nuvole' (1995)

2 comentaris:

  1. Aquesta 'Superstructure over Manhattan' té un no se què d'animació a l'estil de Monty Python Flying Circus… deu ser cosa de l'estètica de retallable que imperava als seixanta.

    ResponElimina
  2. No en dubtis. Hollein, Archigram, Monty Python... són vasos comunicants.

    ResponElimina