CONTRAPUNT

1955
Glenn Gould grava les "Variacions Goldberg" de Johann Sebastian Bach. Fins llavors una composició fora del repertori clàssic de piano.
Thelonious Monk grava tot un àlbum amb versions de Duke Ellington. En un moment en què la repercussió de la seva obra havia començat a esvanir-se.

1964
Glenn Gould decideix abandonar les actuacions en directe. Tot i que segueix gravant i regravant en estudi fins la seva mort.
Thelonious Monk grava "Solo Monk", el seu únic àlbum en solitari. Més endavant es retira i no torna a tocar un piano, ni en públic ni en privat.

1982
Glenn Gould mor, d'un vessament cerebral, el 27 de setembre i és enterrat al Mount Pleasant Cemetery de Toronto, al Canadà.
Thelonious Monk mor, també d'un vessament cerebral, el 17 de febrer i és enterrat al Ferncliff Cemetery de Hartsdale, a l'Estat de Nova York.

CODA
Dues vides en contrapunt. Nota contra nota. Glenn cantusseja quan toca. Monk cantusseja quan parla. Què passa quan la introspecció desenvolupa tal intensitat que esborra tot el món que l’envolta? Malaguanyats? No, benaurats.

Glenn Gould, 1956.

Thelonious Sphere Monk, 1951.

[*] Post que descontextualitza i hipertextualitza un assaig de Don DeLillo: "Counterpoint. Three Movies, a Book and an old Photograph", publicat al número 73 de la desapareguda revista Grand Street. I del qual Enrique Vila-Matas va escriure una crítica sobre la versió en llibre editada per Seix Barral.