INVENTARI #2009

Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2009 per quedar-se.

De nou, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Andrew Bird Noble Beast/Useless Creatures
Animal Collective Merriweather Post Pavilion
Benjamin Biolay La superbe
Charlotte Gainsbourg IRM
Darren Hayman & The Secondary Modern Pram Town
Delên Sa roba estesa
Dent May & His Magnificent Ukulele The Good Feeling Music Of...
Dominique A La musique/La matière
Fredo Viola The Turn
Girls Album
God Help The Girl God Help The Girl
Grizzly Bear Veckatimest
jj jj n° 2
Joan Miquel Oliver Bombón Mallorquín
Lissy Trullie Self-Taught Learner
The Pains Of Being Pure At Heart The Pains Of Being Pure At Heart
Peter Doherty Grace/Wastelands
El Petit de Cal Eril I les sargantanes al sol
Phoenix Wolfgang Amadeus Phoenix
Richard Hawley Truelove's Gutter
The Very Best Warm Heart Of Africa 
The Wave Pictures If You Leave It Alone
Wilco Wilco (The Album)
The xx xx
Yo La Tengo Popular Songs

Amb una menció especial: dos discos també editats enguany per dos bons amics d'infantesa.

ilia hug Esbossos
Ivó Oller Quintet Jazz Nu

UN SOMNI BERLINÈS

13 de febrer de 1914. Somnis: A Berlín, travessant en direcció a casa seva, amb la consciència tranquil·la i feliç; encara que no hagi arribat a casa seva, tinc la possibilitat d'arribar-hi fàcilment, segur que hi arribaré. Veig un enfilall de carrers, una inscripció a la façana d'una casa blanca que ve a dir: "La sumptuositat dels salons del nord" (ho vaig llegir en el diari d'ahir), en somnis hi he fegit: "Berlín W." M'adreço a un guàrdia, un vell cordial amb el nas vermell que, per aquest vegada, me li han engiponat una cosa semblant a l'uniforme d'un criat. Em dóna tota mena d'informació, fins i tot m'ensenya la reixa llunyana d'un parc que té gespa; quan hi passi, per més seguretat, serà millor que m'hi aturi. Després tot de consells sobre el tramvia, el metro, etc. M'hi perdo i, tot i saber que no dec calcular bé la distància, li demano esverat: "Deu haver-hi ben bé mitja hora, oi?" Però el vell respon: "Jo m'ho faig en sis minuts." Quina joia! Un home, una ombra, un company, em segueix a tot arreu, no sé qui és. No disposo literalment ni d'un minut per girar-me, ni tan sols per girar el cap. M'allotjo en una pensió qualsevol de Berlín on, pel que sembla, viu tota una colla de joves de Polònia que són jueus; són cambres molt petites. Vesso una botella d'aigua. N'hi ha un que no para d'escriure amb una màquina petita, amb prou feines gira el cap quan algú l'interpel·la. Impossible d'arreplegar un plànol de Berlín. A tot arreu veig algú que té a les mans un llibre semblant a un plànol. Al final, resulta que sempre és una altra cosa: un catàleg de les escoles berlineses, una estadística d'Hisenda o qualsevol altra cosa. No m'ho vull creure però m'ho demostren d'una manera irrefutable i somrient.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'

"PONTE SANT'ANGELO"

Paraules que afirmen
i neguen
simultàniament.
Històries que neixen
i moren
contínuament.

Mai podràs, però tampoc voldràs, defugir del tot.

Retornaràs a aquell punt de partida
on tot estarà, aparentment, al seu lloc.

I t'equivocaràs de nou.

Perquè...
per molt que l'amor vertader esperi,
jo sóc aquell qui desespera
_______________________eternament.

Roma, nadal de 2001.

NOTES BERLINESES (XXIV)

"En submergir-me en L'an zéro de l'Allemagne, m’endinsava al cor mateix del destí europeu, i al centre d’aquest cor: a Berlín."

"L'Alexanderplatz ja no tenia cap mena de forma. A la Leipzigerstrasse, les carcasses del que havien estat edificis bancaris, administratius o comercials, mostraven nues les caixes dels seus ascensors convertides en ferralla. [...] El Tiergarten, que havia estat un parc boscós, elisi, s'havia quedat sense arbres. [...] Més tard, durant l'hivern de 1945-1946, els berlinesos van serrar el que en restava. Aleshores, el parc es va convertir en un immens hort, dividit en minúscules parcel·les, i les estàtues, conservades intactes, contemplaven amb altivesa els enciams i les pastanagues."

"Era com si hagués arribat en un altre planeta. Un silenci extraordinari regnava a tota la ciutat."

"Quan vaig tornar a Berlín, durant l’estiu de 1946, vaig tenir la impressió que es començava a reconstruir l'Est.

Fins molt més tard l'Oest no va començar la seva reconstrucció. Però amb quina velocitat! Llavors, en canvi, a l'Est tot s'alentia, s'estancava, s'enduria. Així, doncs, durant les meves estades següents, ja no em va cridar l'atenció l'espectacle de les seves ruïnes, sinó de la divisió que tenia lloc en un Berlín que havia esdevingut alhora posta, seu i front de la guerra freda. [...] La constitució de dues noves ciutats, a partir de la desintegració definitiva de l'original, dues ciutats bessones i completament diferents alhora."

"L'antic centre de la capital es va transformar en terra de ningú. [...] Havia esdevingut frontera i desert, entre dues ciutats, dos mons, dues mitges Europes que es van congriar entre el 1946 i 1949."

"En certa manera, aqueixes dues ciutats no van deixar de ser una, amb la mateixa gent, les mateixes famílies, els mateixos sentiments i les mateixes idees. Al mateix temps, però, dos móns absolutament allunyats per anys llum polítics i socials hi van modelar dues ciutats ben diverses. S'hi van implantar, juxta-oposar, tot ignorant-se mútuament. Aquell va ser el lloc crucial simbòlic on es va esberlar Europa i on van començar a prendre forma dues mitges Europes, però jo no n’era conscient. No m'adonava que, de fet, l'any zero d’Alemanya era l'any zero d’Europa."

EDGAR MORIN 'Penser l'Europe' (1987)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXVII)

Ogni generazione dovrà fabbricarsi la sua città.

Antonio Sant'Elia 'L'architettura futurista' (1914)

ADAM I FELICE

15 d'agost. Un dia inútil. L'he perdut dormint i jaient. [...] He pensat molt en F.B. – em sento perplex cada cop que he d'escriure el nom d'algú.

FRANZ KAFKA

Quin vincle ocult hi pot haver entre el Franz Kafka i l'Adam Green?

Adam Green

El mateix Adam admet sentir-se molt identificat amb Kafka: "Sobretot en la manera com aconsegueix que diversos estats emocionals col·lisionin en una única història. Si mires els seus contes com si fossin una cançó veuràs com sempre a continuació d'una part romàntica hi ha una part molt tràgica, i a continuació d'un fragment molt satíric hi trobes un altre molt polític. Kafka creia que tots aquests sentiments podien conviure sota un mateix sostre, com si fossin una família."

Felice Bauer

Però el vincle és molt més profund que aquesta afinitat confessa. De fet, una de les seves besàvies era la Felice Bauer. La musa que Franz va conèixer, la tarda del 13 d'agost de 1912, a casa de la família Brod, mentre corregia amb Max la versió definitiva de "Contemplació". Durant els tres mesos següents d'aquesta trobada, sorgeix el Kafka més prolífic. Dues nits després de la seva primera carta a Felice, escriu "La condemna" d'una sola tirada. Durant la setmana posterior sorgeix "El fogoner". En els dos mesos següents enllesteix els altres cinc capítols de la novel·la "Amèrica". I durant una pausa, en la redacció d'aquesta novel·la inacabada, escriu "La metamorfosi", la seva obra mestra. A més, Felice Bauer és la Fräulein Bürstner que apareix en "El procés". I el jutge del tribunal és el rebesavi del mateix Adam i pare de la Felice.

TÒQUIO BLUES

Fragment de 'Norwegian Wood' de Haruki Murakami:

"La memòria és una cosa ben curiosa. Mentre era en aquell prat amb prou feines vaig parar atenció al paisatge. No em va semblar que fos gaire impressionant, i en cap moment vaig pensar que al cap de divuit anys me'n recordaria amb tant detall. De fet, en aquell moment el paisatge m'era ben igual. Pensava en mi, en la noia tan bonica que caminava al meu costat, en tots dos, i altre cop en mi. Estava en aquella edat en què cada imatge, cada sentiment i cada pensament t'acaben tornant com un bumerang. I, per acabar-ho d'adobar, estava enamorat, i aquell enamorament m'havia posat en una situació complicada. No em podia permetre fixar-me en el paisatge."

13-D

EL PANORAMA

"Die Aussicht" és un curtmetratge, dirigit per Kurt Krigar, que va guanyar el 'Filmband in Silber' del Bundesfilmpreis de 1966.

És l'any 1965. Una resident de la Bernauer Strasse, des de la finestra de casa seva, observa el panorama: el Mur de Berlín, els frisos de filferros i els edificis en ruïnes. I ens parla de la seva vida quotidiana en aquella ciutat dividida.