30 de desembre de 2009

UN SOMNI BERLINÈS



13 de febrer de 1914. Somnis: A Berlín, travessant en direcció a casa seva, amb la consciència tranquil·la i feliç; encara que no hagi arribat a casa seva, tinc la possibilitat d'arribar-hi fàcilment, segur que hi arribaré. Veig un enfilall de carrers, una inscripció a la façana d'una casa blanca que ve a dir: "La sumptuositat dels salons del nord" (ho vaig llegir en el diari d'ahir), en somnis hi he fegit: "Berlín W." M'adreço a un guàrdia, un vell cordial amb el nas vermell que, per aquest vegada, me li han engiponat una cosa semblant a l'uniforme d'un criat. Em dóna tota mena d'informació, fins i tot m'ensenya la reixa llunyana d'un parc que té gespa; quan hi passi, per més seguretat, serà millor que m'hi aturi. Després tot de consells sobre el tramvia, el metro, etc. M'hi perdo i, tot i saber que no dec calcular bé la distància, li demano esverat: "Deu haver-hi ben bé mitja hora, oi?" Però el vell respon: "Jo m'ho faig en sis minuts." Quina joia! Un home, una ombra, un company, em segueix a tot arreu, no sé qui és. No disposo literalment ni d'un minut per girar-me, ni tan sols per girar el cap. M'allotjo en una pensió qualsevol de Berlín on, pel que sembla, viu tota una colla de joves de Polònia que són jueus; són cambres molt petites. Vesso una botella d'aigua. N'hi ha un que no para d'escriure amb una màquina petita, amb prou feines gira el cap quan algú l'interpel·la. Impossible d'arreplegar un plànol de Berlín. A tot arreu veig algú que té a les mans un llibre semblant a un plànol. Al final, resulta que sempre és una altra cosa: un catàleg de les escoles berlineses, una estadística d'Hisenda o qualsevol altra cosa. No m'ho vull creure però m'ho demostren d'una manera irrefutable i somrient.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada