NOTES BERLINESES (XXIV)

"En submergir-me en L'an zéro de l'Allemagne, m’endinsava al cor mateix del destí europeu, i al centre d’aquest cor: a Berlín."

"L'Alexanderplatz ja no tenia cap mena de forma. A la Leipzigerstrasse, les carcasses del que havien estat edificis bancaris, administratius o comercials, mostraven nues les caixes dels seus ascensors convertides en ferralla. [...] El Tiergarten, que havia estat un parc boscós, elisi, s'havia quedat sense arbres. [...] Més tard, durant l'hivern de 1945-1946, els berlinesos van serrar el que en restava. Aleshores, el parc es va convertir en un immens hort, dividit en minúscules parcel·les, i les estàtues, conservades intactes, contemplaven amb altivesa els enciams i les pastanagues."

"Era com si hagués arribat en un altre planeta. Un silenci extraordinari regnava a tota la ciutat."

"Quan vaig tornar a Berlín, durant l’estiu de 1946, vaig tenir la impressió que es començava a reconstruir l'Est.

Fins molt més tard l'Oest no va començar la seva reconstrucció. Però amb quina velocitat! Llavors, en canvi, a l'Est tot s'alentia, s'estancava, s'enduria. Així, doncs, durant les meves estades següents, ja no em va cridar l'atenció l'espectacle de les seves ruïnes, sinó de la divisió que tenia lloc en un Berlín que havia esdevingut alhora posta, seu i front de la guerra freda. [...] La constitució de dues noves ciutats, a partir de la desintegració definitiva de l'original, dues ciutats bessones i completament diferents alhora."

"L'antic centre de la capital es va transformar en terra de ningú. [...] Havia esdevingut frontera i desert, entre dues ciutats, dos mons, dues mitges Europes que es van congriar entre el 1946 i 1949."

"En certa manera, aqueixes dues ciutats no van deixar de ser una, amb la mateixa gent, les mateixes famílies, els mateixos sentiments i les mateixes idees. Al mateix temps, però, dos móns absolutament allunyats per anys llum polítics i socials hi van modelar dues ciutats ben diverses. S'hi van implantar, juxta-oposar, tot ignorant-se mútuament. Aquell va ser el lloc crucial simbòlic on es va esberlar Europa i on van començar a prendre forma dues mitges Europes, però jo no n’era conscient. No m'adonava que, de fet, l'any zero d’Alemanya era l'any zero d’Europa."

EDGAR MORIN 'Penser l'Europe' (1987)