13 de desembre de 2009

TÒQUIO BLUES


Fragment de 'Norwegian Wood' de Haruki Murakami:

"La memòria és una cosa ben curiosa. Mentre era en aquell prat amb prou feines vaig parar atenció al paisatge. No em va semblar que fos gaire impressionant, i en cap moment vaig pensar que al cap de divuit anys me'n recordaria amb tant detall. De fet, en aquell moment el paisatge m'era ben igual. Pensava en mi, en la noia tan bonica que caminava al meu costat, en tots dos, i altre cop en mi. Estava en aquella edat en què cada imatge, cada sentiment i cada pensament t'acaben tornant com un bumerang. I, per acabar-ho d'adobar, estava enamorat, i aquell enamorament m'havia posat en una situació complicada. No em podia permetre fixar-me en el paisatge."

4 comentaris:

  1. Me gusta Murakami, hace unos días que he terminado de leer su libro "Kafka a la orilla", y la verdad, quedé impresionado, es un placer desplazarse por sus páginas. Un saludo.

    ResponElimina
  2. Un fragment preciós.

    No entenc perquè l'han titulat Tokio Blues si Murakami el titula Norwegian wood. Que a més és una preciosa cançó dels Beatles.
    El tinc pendent, igual que Kafka a la platja, algun dia, suposo...

    ResponElimina
  3. Doncs, vaig estar dubtant si titular o no el post amb "Norwegian Wood" i prou.

    Ja fa uns anys que el vaig llegir i em va impactar moltíssim. Tant que fa poc no sé què em va fer recordar aquest fragment.

    És el millor Murakami de tots. Si n'has de llegir un ha de ser aquest.

    ResponElimina
  4. Completament d´acord, la millor d´en Murakami i ja en porto unes quantes. Per sort tinc l´edició subtitulada Norwegian Wood, a la següent s´ho van carregar. Crea móns sencers, un perfecte artefacte literari.

    ResponElimina