EL QUADERN DE FRITZ KOCHER

Fragments de 'El quadern de Fritz Kocher' de Robert Walser:

"L'home és un ésser sensible. Té només dues cames, però al cor hi té tot un exèrcit de pensaments i sensacions que se sent ben satisfet d'ell mateix. Es podria comparar l'ésser humà amb un jardí ben traçat on esbargir-se. [...] Si tots plegats fóssim tal com hauríem de ser, és a dir, tal com Déu mana, seríem infinitament més feliços. Per desgràcia ens entretenim amb passions inútils, que massa aviat ens minen el benestar i posen fi a la nostra felicitat. [...] En l'home no hi ha res de més bonic. Qui no sàpiga conservar el cor és un insensat."

"Quina flor tan preciosa que és, l'amistat! [...] El cor ha de tenir un altre cor semblant i de confiança, una d'aquestes clarianes del bosc on pots reposar, jeure i enraonar. [...] D'amistat, n'hi ha diverses classes, com n'hi ha diverses de deslleialtat. Cal no confondre's. Cal rumiar. [...] Qui no voldria tenir un amic que pogués estimar i apreciar alhora! Totes dues coses, l'estimació i l'apreci, són sentiments imprescindibles per a l'amistat autèntica. Pots estimar una joguina: no cal, però, que l'apreciïs. Sí, estimes coses que menysprees. L'amic, però, no el pots estimar i alhora tenir-lo en poca estima. No pot ser, almenys pel que fa als meus sentiments. El respecte mutu és l'única terra en què pot créixer una planta tan delicada com aquesta. M'estimo més ser odiat que menyspreat."

"Voler parlar sobre la utilitat del que resulta necessari, és superflu, ja que tot el que cal és útil per força."

"Qui té cor, és educat."

"Sóc massa gandul per inventar res, jo. A més, ¿què podria ser? Escric sobre qualsevol cosa amb la mateixa fruïció. No és pas buscar un assumpte concret el que m'estimula, sinó triar paraules delicades i boniques. A partir d'una idea puc formar-ne deu més, o cent, però no se m'acut mai cap idea bàsica. Què sé jo,escric perquè trobo que té gràcia això d'anar omplint les ratlles amb lletres primetes. El tema m'és del tot igual."

"Les coses més properes estan fetes per a l'enteniment, les remotes, en canvi, per al somni."

"Res és més eixut que tenir un cor sec, i res no té més valor per a mi que ser justament així: sec, impassible. [...] Costa menys sermonejar de valent a d'altres o a un mateix que evitar de fer el mal o de pecar en un moment donat. Cada cosa al seu temps. [...] Quina nostàlgia, aleshores! Si almenys encara sabés de què..."

"M'agradaria morir escoltant una peça de música. M'ho imagino fàcil i natural, això, i és clar que, d'altra banda, és impossible. Naturalment, Les notes són punyalades massa fluixes. Les ferides que en resulten couen, és veritat, però no són purulentes. En comptes de sang, regalimen malenconia i dolor. Quan les notes s'acaben, tot torna a la calma dins meu. [...] La música sempre em fa posar trist, però trist com pot ser-ho un somriure. Diguem-ho així: em posa amablement trist. [...] Davant la música tinc sempre una sola sensació: que em falta alguna cosa. [...] Quan no sento música em manca alguna cosa, i, quan en sento, encara em manca amb més raó."

"Abans de posar-te a escriure cal pensar. Començar una frase amb idees sense enllestir és una senyal de deixadesa que no s'hauria de perdonar mai. [...] L'estil és sentit de l'ordre."

"Per escriure és qüestió d'apassionar-se en silenci."