En una estació de tren perduda en terra de ningú, les vies porten a la boira d'un no-res. A l'andana, unes persones estàticament mudes semblen esperar un tren que no arriba. Excepte un nen que juga innocentment amb unes pedres. Intenta parlar (o potser jugar?) amb quatre d'ells. Els hi ofereix el que sembla una poma que tots rebutgen. Excepte un cinquè home que, gairebé sense mirar-lo, l'agafa i se la fica a una butxaca del l'abric. El nen immediatament desapareix i més tard reapareix tot sol, assegut damunt una maleta, a l'andana de l'estació. En aquell mateix instant, se li apropen dues persones que li posen un abric i un barret. Uniformat com els altres, el nen riu mentre se li apropen cinc homes que baixen unes escales que porten a l'andana. A l'exterior de l'estació, l'home que abans ha agafat la poma ara l'esmicola amb les mans i se'n va. Finalment, el nen estàticament mut com els altres espera un tren que sembla no arribar mai.
Tot plegat molt beckettià. Probablement d'aquí el perquè del seu títol original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada