24 de gener del 2010

RE-VEURE EL DOMINIQUE A


Fa una mica més de dotze anys, l'atzar i les contingències de la vida van confabular-se perquè m'equivoqués de dia. Enlloc d'anar veure a uns emergents Belle & Sebastian tocar en directe a la plaça del Rei (o potser eren The Magnetic Fields?), vaig tenir la fortuna d'acabar descobrint un cantant francès anomenat Dominique A., aleshores amb punt final. Acompanyat d'una sola guitarra i amb una vergonyosa però preciosa noia al seu costat, llavors de nom Françoiz Brrr, em va anar captivant tímidament amb les seves cançons. Tant que el dia després vaig córrer a comprar-me el seu disc "La mémoire neuve".


Anit, monsieur Dominique Ané, de nou, em va deixar en un estat de xoc... emocional... brutal. Tot fent un repàs exhaustiu del seu últim gran disc "La musique", amb puntuals pinzellades de "La matière" com les meravelloses "Valparaiso" o "Dans l'air", i també sense oblidar petites joies com "Le métier de faussaire", "Pour la peau", "En secret" o "Revenir au monde", em va regalar un dels moments més esperats del concert: re-veure'l interpretar la mítica "Le courage des oiseaux".



Una cançó immortal que gairebé té vint anys i que es pot escoltar, en la seva versió original, en l'autoproduït i introbable "Un disque sourd", en el seu disc de debut "La fossette" i en el seu únic disc en directe "Sur nos forces motrices".

7 comentaris:

  1. per mi aquest va ser el primer.
    me l'han presentat fa poc i ha començat amb força: va ser un gran concert.

    ResponElimina
  2. disc rere disc i concert rere concert que el dominique no para de créixer com a artista.

    i que per molts anys sigui així!

    per començar recomano: "La mémoire neuve", "Auguri", "L'horizon"... i també "La musique" (en la seva edició en doble CD que inclou "La matière").

    i més endavant deixar-se atrapar pel disc més profund que és "Remué"... i tota la resta, esclar.

    ResponElimina
  3. "Auguri" és grandiós.
    Ho signa un altre enamorat del geni musical de Monsieur Ané.

    ResponElimina
  4. L'atzar és savi, eh?
    Jo no hi vaig poder anar, aviam si la pròxima... Quina enveja que em fas!
    Per cert, veig que han penjat a l'Spotify A l'arrivée, que diria que estava exhaurit... La versió de «Le courage des oiseaux», deunidó!

    ResponElimina
  5. I tant que és savi!
    Esperem que retorni aviat i que sigui fora dels festivals. I que aquest cop hi puguis anar. Seria demanar massa que toqués un cop l'any a Barcelona?
    Recordo haver vist, fa un parell d'anys, "A l'arrivée" a Berlín. Però si tens la caixa "Le détour" és molt més completa i amb un CD sencer d'inèdits.

    ResponElimina
  6. Sóc d’aquelles persones afortunades que es troben en el seu camí amb sers especials com tu, Joan, que ens aporteu informació privilegiada, inesgotable i sempre actualitzada... encara tinc les teves magnífiques edicions de’n Dominique (entre elles els 22 inèdits amb la Françoiz) i el CD que et vaig robar de la Françoiz (ving a trente mille jours)... No deixis de cartografiar el món per tots nosaltres!!

    ResponElimina
  7. Ara m'has fet recordar aquell concert al Razzmatazz... amb la teva salutació i felcitació inclosa a la Françoiz, que llavors estava en estat, a la sortida del local.

    I no et preocupis, mai tornaré a deixar de cartografiar el món. Sobretot per mi... que si no em perdo!

    ResponElimina