NOTES BERLINESES (XXV)

Una vegada, una ciutat va ser dividida en dues parts.

Una part es va convertir en la Meitat Bona, l'altra part en la Meitat Dolenta.

Els habitants de la Meitat Dolenta van començar a concórrer en massa a la part bona de la ciutat dividida, augmentant ràpidament en un èxode urbà.
Si s'hagués permès continuar aquest situació per sempre, la població de la Meitat Bona s'hauria duplicat, mentre que la Meitat Dolenta s'hauria convertit en una ciutat fantasma.
Després que tots els intents d'interrompre aquesta migració indesitjable van haver fracassat, les autoritats de la part dolenta van fer un ús de l'arquitectura desesperat i salvatge: van construir un mur al voltant de la part bona de la ciutat, fent-la completament inaccessible per als seus súbdits.

El Mur era una obra mestra.

Originàriament no era res més que uns patètics cables de filferro col·locats bruscament a la línia imaginària de la frontera, els seus efectes psicològics i simbòlics eren infinitament més poderosos que la seva aparença física. La Meitat Bona, ara només albirada sobre l'obstacle prohibit des d'una distància agonitzant, esdevingué encara més irresistible. Aquells que van quedar atrapats, oblidats en l'obscura Meitat Dolenta, van començar a obsessionar-se en va amb plans de fuga. La desesperança regnava suprema en el costat equivocat del Mur.

Com tantes vegades abans en la història de la humanitat, l'arquitectura era l'instrument culpable de la desesperació.

REM KOOLHAAS & ELIA ZENGHELIS 'Exodus, or the Voluntary Prisoners of Architecture' (1972)