26 de gener de 2010

MOVIMENT FALS


Sis moments de la pel·lícula 'Falsche Bewegung' (1975) de Wim Wenders.

"Vull ser escriptor, però, com ser-ho amb tanta desgana cap als altres? Si pogués escriure... Escriure..."

"Vaig contemplar la plaça, allà baix. De sobte vaig sentir enormes desitjos d'escriure alguna cosa."

"En el camí fins aquí, m'he adonat que encara hi ha un paisatge a Alemanya. Vaig voler aturar-me moltes vegades i no vaig fer altra cosa sinó anar cada vegada més de pressa."

"També pot passar que un vulgui escriure sense saber què, desitjar escriure com qui vol caminar. Sí. La necessitat no és escriure, sinó desitjar escriure. Potser tampoc és estimar la necessitat, sinó voler estimar."

"De vegades mirava una bona estona cap endavant sense fixar-me en res de particular. Després tancava els ulls i era la imatge del record la que em mostrava el que havia vist abans. Quan escric, tanco els ulls i també veig clares les coses que abans no havia volgut veure amb els ulls oberts."

"No em sentia desesperat, sinó cada vegada més idiota. I amb cara d'idiota observava als desesperats de veritat. Però em movia pel paisatge de formigó com si jo encara fos aquell a qui tot li passava: l'heroi."

2 comentaris:

  1. Wim Wenders va ser enorme.
    O encara ho és?

    ResponElimina
  2. Diria que va ser enorme.
    Però, de tant en tant, encara ho és una mica. Com a "Palermo Shooting", "Don't Come Knocking" o "Lisbon Story".

    ResponElimina